(Enviat per José Ramón Alonso a autismodiario.org el 2 agost, 2012
Guardat en Divulgación Tags: Autismo, Integración sensorial
URL Curta: http://wp.em/p1lUm3-3sJ)
La presència d'alteracions de la sensibilitat no forma part dels criteris de diagnòstic dels TEA, però nombrosos pares indiquen en les consultes problemes de hipersensibilitat o hiposensibilitat en els seus fills amb autisme. Davant un possible cas, el primer és començar sempre per una anàlisi de funcionament sensorial, estar segurs que aqueix sentit funciona correctament, que no existeix un problema orgànic subjacent. En alguns casos, la família pot pensar que el xiquet no escolta bé, doncs no respon quan se li crida. Però quan sona la música de la seua sèrie favorita o escolta una mica en la cuina que pot significar una bona notícia, va corrent des de l'altre extrem de la casa. En alguns casos, el xiquet pot demostrar una hipersensibilitat i reaccionar bruscament a un so inesperat com una tos, el timbre del telèfon o una música de la televisió. Es pensava que la hipersensibilitat auditiva podia estar lligada a una funció anòmala de les cèl·lules ciliades de l'oïda interna però aqueixa opció s'ha rebutjat i es pensa més que pot tenir a veure amb una disfunció primerenca de la còclea, amb anomalies en la via auditiva o amb un funcionament alterat de l'escorça auditiva primària. Pel que fa al tacte, existeix un grau molt ampli de comportaments anòmals. Hi ha xiquets que no els agrada ser abraçats o tocats, la qual cosa no vol dir que no vulguen sentir-se estimats. Uns altres mostren rebuig a algunes superfícies, tipus de teixit o de calçat. En alguns casos, les diferències són de nivell: algunes molèsties de les quals pot queixar-se qualsevol xiquet, com les etiquetes de la roba, semblen afectar d'una forma molt més potent als xiquets amb TEA.
Per contra, hi ha xiquets que cerquen un contacte intens, freqüentment d'objectes inanimats. Els pot agradar o calmar ficar-se en una banyera envoltats de coixins o poden tenir un amagatall favorit que és un espai estret dins d'un moble, entre un moble i una paret o entre un moble i el sòl on se senten protegits i tranquils. Tempere Grandin, científica amb autisme, va dissenyar una màquina que “abraçava” els animals per a obtenir un efecte tranquilitzador similar al que ella experimentava i cercava. A altres xiquets amb TEA els agrada experimentar d'una forma exagerada amb l'estimulació vestibular, la qual controla l'equilibri, gaudint de jocs com els gronxadors, girar desenfrenadament o botar. Pot tenir a veure amb els característics balancejos d'alguns xiquets amb autisme, un tipus de moviments que els dóna plaer o els calma.
En el cas de la vista, s'han vist alguns comportaments peculiars com ara observar un joguet des de molt prop o tenir una panoràmica d'una habitació per la cua de l'ull, sense girar el cap. Seria una forma d'usar la vista que a nosaltres ens produiria molèsties o mals de cap però que a aqueixos xiquets sembla agradar. Pel que fa a la hiposensibilitat, hi ha publicacions que mostren una sensibilitat reduïda al dolor, o el que és el mateix, un llindar alt per al dolor, el qual pot estar relacionat a més amb lesions i autolesions. Com que no pateixen tant el dolor, aquests xiquets són més proclius a causar-se ferides i fins i tot fractures.
Les rutes sensorials estan àmpliament connectades amb les rutes motores. També s'han vist problemes motors en xiquets amb autisme. Les fites que han d'arribar-se en el progrés motor durant la infància estan retardats en més d'un 33% dels casos. Trastorns en la forma de caminar, com ara caminar de puntetes i problemes en l'equilibri i la coordinació també s'han trobat així com anomalies importants en la postura en els xiquets amb TEA.
Recorrent la relació entre autisme i dèficits sensorials en sentit contrari, s'ha vist que persones que tenen un dèficit sensorial, tant en la vista com en l'oïda, poden mostrar, amb més freqüència que la població normal, algun símptoma d'autisme. Carvill (2001) ha trobat en persones amb ceguesa congènita, la presència de comportaments semblats als dels xiquets amb TEA. Aquests xiquets cecs de naixença tenen comportaments motors característics, com les estereotípies de mans o dits (en anglès s'anomenen “blindisms”, de “blind”, cec). Al costat d'això, hi ha informes sobre problemes en les habilitats socials i de comunicació en els xiquets cecs. No obstant això, no és una associació fàcil. Hi ha dificultats per a estudiar aquests temes en funció de la causa de la ceguesa així com problemes metodològics a l'hora d'establir uns criteris diagnòstics comuns i una forma objectiva i traslladable d'observació i registre d'aquests comportaments anòmals. L'associació és menys clara entre les persones pertanyents a l'altre gran grup amb un dèficit sensorial clar: els qui tenen sordesa. Hi ha menys evidències que puga haver una associació entre ambdues condicions, però un estudi que va incloure un gran nombre de xiquets amb discapacitat auditiva va veure que un 4% d'ells tenien també autisme.
En resum, les interaccions entre autisme i sistemes sensorials són molt intenses i solament estem en els començaments d'entendre la gran varietat de situacions que es produeixen en les persones amb TEA.
Aquesta i altres més informacions de gran interès podeu llegir-les en el meu blog personal UniDiversidad. Observaciones y pensamientos.
José Ramón Alonso
